Eren casetes que originàriament es muntaven a la primavera, pels propis inquilins, i es desarmaven amb l’arribada de les pluges tardorenques.
En la colònia de la platja de La Patacona (que és continuació de la platja valenciana de la Malva-rosa), les parcel·les es dividien amb estaques que envoltaven cada caseta i el seu jardinet. Estaven pintades de vius colors, tenien el sostre d’uralita de dos aiguavessos i un porxo davanter a la mar. Allí els menuts gaudien d’un estiu de somni, d’arena i de mar. Diverses generacions de famílies recorden com el paradís aquelles colònies de la platja.
Totes les colònies van desaparéixer amb el canvi de segle i el desenrotllament urbanístic de la zona.
En eixe lloc és on hui s’assenta La colonia de Carmela.
